El Brunch perfecte

Una de les preconcepcions més comunes (i errònies) sobre els Estats Units és la que diu que la gastronomia d’aquest país es limita a les hamburgueses de McDonalds. Contràriament a aquesta percepció, i tot i que el fast food està certament inspirat en la cuina tradicional americana, cal dir que aquest tipus de menjar no representa més que una petita part de la varietat de la cuina d’aquest país, i en cert sentit està fins i tot més desprestigiat que a Europa. Efectivament, aquí empreses com McDonalds o Burger King estan enfocades pràcticament en exclusiva al segment més pobre de la societat, i en els seus restaurants, a diferència dels de Barcelona, pràcticament no s’hi troba gent de classe mitja. La població d’un mínim nivell adquisitiu prefereix gaudir d’allò que la gastronomia local té realment per oferir: una carn de qualitat incomparable, servida en forma d’entrecot o hamburguesa, uns dolços d’alta qualitat (aquí han creat els “muffins”, refinació sublim de la nostra trista magdalena) i, sobretot, l’estrella culinària màxima d’Amèrica: el brunch.

La paraula brunch deriva de la contracció dels mots “breakfast” (esmorzar) i “lunch” (dinar), i la seva creació data dels anys 70, en els quals estrelles diverses de Rock van iniciar la moda de combinar en un àpat esmorzar i dinar després de llevar-se tard en un dissabte o diumenge de ressaca. La tendència de seguida va fer-se popular fins a convertir-se en una tradició primer a ciutats com Nova York, Los Angeles, Miami o San Francisco, i després a la resta del país. Tanmateix, és important clarificar que aquesta explicació històrica pot portar a confusió: el brunch no és, almenys en el sentit temporal, cap combinació de dinar i esmorzar, ja que es serveix típicament a hores (de 11 del matí a 4 de la tarda) que aquí corresponen més aviat al dinar, o fins i tot al berenar. Jo, per, tant, tinc una definició alternativa per la paraula “brunch”: un brunch és aquell concepte que et permet, en aixecar-te pel matí en un cap de setmana, anar a un restaurant i atracar-te a ous i greix sense el més mínim remordiment.

I és que un bon brunch és una festa de l’ou. A la carta de tot bon restaurant de brunch hi trobaràs sempre ous remenats, ferrats, rancheros, o pochés, els quals arriben a la seva màxima expressió en els inigualables eggs benedict. Aquests aniran acompanyats de les delicioses patates hash browns, de bacon, o de salsitxes (o tots tres!). També es podrà optar per truites de tota mena, i pels que busquin un toc més clàssic d’esmorzar, per french toasts (conegudes a casa nostra com torrades de Santa Caterina), waffles (gofres), o pancakes (versió americana de les crepes). Pels més atrevits, hi ha fins i tot combinacions dels dos tipus de brunch, com el famós “chicken and waffles”, típic del sud dels Estats Units, el qual es pren amb xarop d’arç i tabasco. Com que és un esmorzar, cal acompanyar-lo d’un bon cafè, però atenció! Com que també probablement sigui un àpat que es pren en plena ressaca, cal aplicar el conegut remei de prendre més alcohol, ingerint sense contemplacions un còctel tipus Bloody Mary o Mimosa.

Un factor important a tenir en compte, però, és que un bon brunch es fa valer: els caps de setmana, els locals coneguts a Nova York per fer un bon brunch tenen cues que serpentegen pel carrer fora del local i que poden arribar a ser d’una hora. Recordem que això, en aquesta ciutat, pot implicar passar una bona estona al sol a 40 graus o al vent a 10 sota zero. Tot i així, l’esforç val la pena, i he de dir que pràcticament cada cap de setmana surto en expedició amb qualsevol que em vulgui acompanyar a buscar aquells ous benedict més compactes, aquell bacon més cruixent, aquell bloody mary més equilibrat. La meva obsessió ha arribat al punt que, quan he tornat a Barcelona, m’he trobat buscant angoixadament alguna cosa que s’assembli mínimament a un brunch. Lamentablement, he de dir que tot i que a la nostra ciutat hagi arribat el pitjor del continent americà de la mà de McDonalds, Pizza Hut, o de restaurants argentins, no he trobat cap local on fer un bon brunch. Potser, si la ciència em va maldada, puc provar en tornar al vell continent d’obrir un restaurant anomenat “Perunch” en algun lloc de l’eixample...