Hi ha dies Melody. Hi ha dies Rosa.
Els dies Melody són aquells en els que una cremor a l'estómac no et deixa viure. Alguna cosa et corseca les entranyes, regurgitant-te l'interior, com si intentessis digerir una garota, que et baixa pels intestins. Coneixes aquesta sensació, d'aquell dia que et vas fer el cubata impossible (melody i coca-cola) o d'aquell dia en què una ràbia intensa et podia. Només hi ha una manera de posar fi a aquesta roentor insoportable: vomitar tot aquest malestar, escopir-lo, fer-lo fora.
Els dies Rosa són dies en els que tens una espina clavada al cor. Les coses que estimes, els teus sentiments, les teves proclames o les teves idees tenen una petita pua de la qual necessiten alliberar-se. De vegades el dolor és insostenible, de vegades és un dolor imperceptible però constant. Només hi ha dues coses a fer: treure't aquesta espina del cor per fer un món millor i fer saber als altres els trontolls de la teva ànima o clavar l'espina més endins, fins que et clivelli el cor de dalt a baix.
Hi ha dies Melody i hi ha dies Rosa. De vegades no saps distingir ben bé uns dels altres -nosaltres tampoc- però necessites dir-ho en veu alta.
Pots fer-ho, aquí, en aquest bloc. Envia'ns el teu article amb pseudònim o amb el teu nom, com vulguis. Envia'ns-el en la llengua que vulguis: català, castellà, anglès, lapó o xinès (en aquest cas, però, agrairíem que fos en el wenli, el xinès clàssic).
Decideix si el teu article és melody o rosa i fes-nos-el arribar a diesdemelodyiroses@gmail.com. Els dilluns és el dia en què publicarem els convidats.
També hi ha dies feliços, de tendresa i d'alegria. Aquests dies no cal que ens escriguis