You're out

Tot i que els principis poden ser lluminosos i plens d’esperança, és en la seva fi quan qualsevol persona, animal o concepte troba la seva definició màxima. Així, al principi de tota cosa hi ha sempre lloc per paraules com futur, il·lusió, plans, hipoteques. Paraules boniques, que ens fan volar la imaginació, però que inevitablement van associades a angoixes, incerteses i patiments. Sentiments tots dolorosos que, per desfer-nos-en, requereixen o bé l’acceptació total i absoluta del budisme, com Richard Gere, Steven Seagal o Jennifer López, o bé la fi definitiva de la tal cosa. I en aquesta fi, alliberats finalment de tota por, és on la bellesa del que sigui que s’acaba adquireix una plenitud màxima, sense inhibicions ni mesquindats.

El final, concretat en una última frase, ens pot revelar amb grandesa la natura d’una persona. Fins i tot característiques com l’estupidesa poden ser ennoblides en frases pòstumes com ara “Camarada Stalin, no estic d’acord amb el teu sistema de direcció del partit”, “No us preocupeu, tot i que els cocodrils puguin mossegar amb molta força, els músculs que obren la mandíbula són realment dèbils” o “Tranquils, Don Corleone no sospita res”. Una bona última sentència pot definir amb elegància una postura filosòfica i senyorial davant la vida, com la del pensador Bernard de Fontenelle (No sento res, a part d’una certa dificultat per seguir existint), o la de Voltaire, expressada quan un capellà li va suggerir que renunciés a Satanàs: “Ara, amic meu, no és el moment de fer-se enemics”. Sempre podem escollir una frase que immortalitzi el nostre interès incansable per entendre la natura, com el físic Heisenberg (Quan em trobi a Déu, li faré dues preguntes: Perquè la relativitat? I perquè la turbulència? Crec sincerament que tindrà una resposta per la primera pregunta). O el nostre interès incansable pel menjar, reflexat en els últims mots de Todd Poller abans d’intentar menjar-se una perca viva: “Ei tíos, mireu això!”. O per beure (“Disset Whiskies. Un rècord, crec”, va dir Dylan Thomas abans de morir). O un odi mai confessat, com el de Lope de Vega (D’acord, doncs, si m’he de morir: No suporto a Dante).

Però on vull anar a parar amb totes aquestes frases és que tot s’acaba, i no només les persones. S’acaben els països, s’acaben els estius, s’acaben les capibares, s’acaben fins i tot els programes de televisió. I en tots els casos, el que compta és saber què dir, en aquest temut final (aquest detall, fixeu-vos-hi, deixà en mal lloc a la pobra capibara. Al cel sigui). I això ho han entès perfectament els de la cadena de televisió Bravo, especialitzada en Reality Shows del tipus “Operación Triunfo”. La frase que fan servir per fer fora als concursants expulsats de les competicions diverses està finament ajustada al tipus de repte que posa el programa. Així, a “Project Runway”, on competeixen dissenyadors de roba, s’expulsa als participants mitjançant un lapidari “you’re out”, marcant clarament que el perdedor ja no està gens “in” en el món de la moda. A “Top Chef”, als desgraciats concursants incapaços d’aixecar amb propietat un souffé se’ls hi diu que “you can pack your knives and go” (podeu agafar els vostres ganivets i largar-vos). Al programa de formació d’ejecutivos portat per Donald Trump, et fan fora amb un directe “you’re fired” (estàs despedit). I així, jo proposo: no podríem trobar frases d’aquest tipus per tota la miríade de finals de tota mena que ens envolten cada dia? Fa uns mesos, en Dividé plasmava la seva frustració al bloc per la incapacitat de trobar una frase adequada quan l’has de dir. Doncs bé, siguem previsors, i tinguem una llista de frases a la recambra. Quan s’acabi la infantesa dels nostres fills, i aquests ens demanin permís per sortir de festa, els hi direm: “A mi el meu pare me’l va donar, vaig conèixer a ta mare i et vam acabar tenint a tu. Creu-me, queda’t a casa.” Quan s’acabin els diners, deixarem anar: “Em pensava que no ho diria mai, això, però quin era, el telèfon de Cofidis?”. Quan finalitzi el nostre matrimoni, podrem replicar amb un elegant “si, però jo no tinc la menopausa”. Suggerències?