La igualtat

En món com el nostre, on els mitjans de comunicació són cada vegada més crucials i la capacitat d’atenció dels individus cada vegada més reduïda, l’habilitat de sintetitzar idees en missatges molt curts ha esdevingut essencial. Duta a l’extrem, aquesta idea porta a les paraules-emblema de la nostra societat, paraules com “democràcia”, “tolerància”, “multiculturalitat” o “solo la puntita”. Tot i que les idees originals que van portar a l’ús i abús d’aquestes paraules en general són altament lloables, però, la inevitable síntesi que impliquen genera que aquests mots siguin emprats de forma indiscriminada per emparar tota mena de conceptes menys defensables. Avui vull parlar d’una d’aquestes paraules-emblema o buzzwords, la paraula “igualtat”.

Sota una primera lectura, és evident que tots estem a favor de la igualtat. Està clar que tots hem de ser iguals davant la llei: si jo (per posar un exemple qualsevol) convenço a un grup de nens perquè vinguin al meu parc d’atraccions privat però després els porto a la meva habitació perquè vegin un altre tipus d’atraccions, doncs hauria de ser igual que jo fos el Michael Jackson, el duque de feria, la madre Teresa de Calcuta o el Sr. Jordi el porter. Tots haurien de patir les mateixes conseqüències, o sigui, tornar-se bojos, canviar-se de sexe i intentar llançar el seu fill per la finestra. També és evident que hauríem de tenir igualtat d’oportunitats, i de molts drets. Ara bé, hauríem de ser iguals en tot?

Evidentment suposo que tots estem d’acord en que no, però deixeu-me només posar alguns exemples. No totes les opinions són iguals, per exemple. Si ets un tertulià economista a la ràdio i no saps res de ciència, per favor, abstén-te de pontificar sobre el canvi climàtic. Si mai has entès res de tecnologia, no desenvolupis una teoria sobre com el teu lloro canvia de canal fent servir ultrassons. No, no són el mateix que els infrarrojos. No totes les persones són iguals, tampoc. Tot i que Pablo Pineda hagi arribat a treure’s una carrera amb síndrome de Down, lo qual és molt lloable (tot i que no vull ni saber com anaven els consells d’avaluació de la seva classe), no podem negar com fa ell en una entrevista que la gent amb aquesta síndrome sigui en general menys intel·ligent que la mitjana de la població. Això és així i prou, i negar-ho en ares d’una suposada i absurda “igualtat” només portarà al sofriment i l’angoixa dels downs del món. I, finalment, no tots els servidors de blocs són iguals. Així com blogger.com (abans blogspot.com) va ser un dels pioners en aquest camp, i és el servidor més conegut ara mateix, bloc.cat, tot i ser català i nostrat i el que vulguis, simplement, no funciona. Així doncs, que te vaya bonito, bloc.cat. ja t’hem donat massa oportunitats. Adéu a les teves constants penjades, i al teu interface lamentable. Estem tranquils, però, ja que et deixem amb el teu top-ten de blocs, que inclou primícies com “Club Ciclista Torregrossa” o “el serrillàs info, la informació que tu vols”. Potser serà massa tard per recuperar una comentarista que tant ha aportat a les nostres tertúlies com la Belinda, però com a mínim ho haurem intentat.