La volta al món (1)

Diuen que una de les grans coses de Nova York és que et permet viatjar per tot el món sense sortir de la ciutat. I tot i que sovint les llargues hores al metro creuant Brooklyn et fan sentir que estàs viatjant molt lluny – per molt que segueixis a Nova York - , és cert que dins d’aquesta ciutat hi ha una diversitat eixordadora que jo no he vist enlloc més. Jo diria que aquesta és la característica que més em fascina d’aquesta bèstia rugent que és la ciutat on visc, i una de les meves activitats preferides del cap de setmana és agafar el metro amb algun llibre, preparat per estar’m-hi una hora i mitja o dues, i sortir a descobrir un nou barri inexplorat. Així doncs, dedicaré aquest article a una guia turística de la Nova York alternativa, portant-vos per un recorregut on teniu pràcticament garantit no veure cap altre turista i potser, fins i tot, cap altre persona del vostre color de pell. Ara bé, abans de començar, un avís: la ruta que esteu a punt de començar no inclou ni un sol gratacels, no passa per Central Park, i de fet ni toca Manhattan. Som-hi?

De fet acabo de mentir, ja que sens dubte el vostre hotel estarà a Manhattan, o sigui que haurem de començar per sortir del districte o “borough”. Tot i constituir la Nova York original i ser la part més famosa, Manhattan només te 1,6 dels 8,3 milions d’habitants de la ciutat, i 59 dels seus 786 quilòmetres quadrats totals. Així que creuem sense dubtar-ho el pont de Williamsburg, i fugim ràpidament d’aquesta trampa d’asfalt, yuppies i estrés que és Manhattan. El pont de Williamsburg ens deixarà òbviament al barri de Williamsburg, a Brooklyn. Refugi d’artistes i inconformistes diversos fugint en estampida dels desorbitats preus dels lloguers a Manhattan, Williamsburg és un lloc de contrastos. Originalment un barri obrer i humil, tots aquests artistes, irònicament, han portat amb ells els preus elevats i l’ambient “cool” de Manhattan, convertint el barri precisament en allò del que havien fugit. La zona manté però una personalitat tranquila i alternativa molt diferenciada de Manhattan, i és un lloc ideal per observar joves amb pentinats creatius i samarretes amb missatges irònics contra Bush, Coca Cola o la gent sense ànima que explota als insectes per treure’n mel. Proveu el Roebling tea room, el Dumont restaurant o el Royal Oak bar per veure a modernets o “Hipsters” lluint les seves millors gales.

Però ja prou d’hipocresia barata, Williamsburg no deixa d’estar a una parada de metro de Manhattan i s’ha convertit en un barri pijo més, en la terminologia preferida de la ciutat, s’ha “gentrificat”. Així que allunyem-nos caminant del riu per Bedford Avenue cap a l’interior de Brooklyn. I aquí és un ens trobem el primer xoc del dia. Sense pràcticament transició i abans de deixar Williamsburg, passarem sobtadament dels nostres jovenets amb pantalons apretats al segle XVII. D’un carrer per l’laltre, ens trobem al barri ultraortodox jueu de Nova York, on tothom vesteix de negre, els homes amb casulles, barrets d’ala, i tirabuixons penjant de les orelles, i les dones amb faldilles fins als turmells i mocadors al cap. Els cartells de les tendes estan escrits en caràcters hebreus, i la gent no parla anglès sino Yiddish, una barreja d’hebreu i alemany pròpia dels jueus emigrats de l’Europa de l’est. Si us passegeu un diumenge al migdia per aquest barri, probablement els amics que vagin amb vosaltres siguin les úniques persones que pogueu veure al vostre voltant que no vesteixin de negre. La gent us mirarà amb cara estranya, i les nenes murmuraran en Yiddish entre elles al veure-us passar com si fóssiu un exòtic objecte. Tot i ser un lloc fascinant, no crec que hi aguanteu molta estona, i no us hi puc recomanar restaurants perquè francament, mai m’he atrevit a entrar-hi. Així que acomiadeu-vos de les famílies amb 7 fills que us miren des de l’altre banda del carrer, i prepareu-vos per un llarg trajecte a la línia D.

De fet anirem fins a la última parada, on Brooklyn es troba amb l’oceà atlàntic a Coney island. Coney Island és (o era) un parc d’atraccions desenvolupat a principis del segle XX, probablement el lloc més decadent i estranyament melancòlic on hagi estat mai apart de Rubí. El parc està ple de tómboles, màquines de l’home més fort, muntanyes russes atrotinades, i la seu del concurs anual d’ingesta de hot dogs, el restaurant Nathan’s, on aquest estiu 68 gossets calents menjats en 10 minuts van donar la victòria a Joey Chestnut. Però tanta melancolia es pot fer insuportable, sobretot quan ens assabentem que el lloguer del terreny al parc d’atraccions acaba d’expirar i que una promotora pretén tirar-ho tot a terra i construir blocs d’apartaments. Una promotora, per cert, del barri del costat, Brigthon Beach, al qual hi podem arribar amb una curta caminada pel passeig de la platja.

Brigthon Beach és el barri rus de Nova York, però no cal pas gaire esforç per endivinar-ho un cop hi entrem. Passejant per la platja hi ha grups de senyores baixes, massisses i amb la cara pintada de forma ferotge parlant en el to trist i pensatiu dels eslaus, mentre els seus marits juguen a escacs al parc del costat. Els nois joves, mentrestant, es passegen amb els seus cotxes luxosos descapotables pels carrers del barri amb música rap a tot drap, mentre dones misterioses amb tacons impossibles fumen lànguidament al seient del darrera de berlines negres portades per xofers. No tothom és sospitosament ric aquí, però: al costat de tendes de comestibles amb cartells en ciríl•lic i cogombrets i peix escabetxat en oferta, tenim el petit restaurant uigur Kashkar, on una clientela de parla russa, trets asiàtics i religió musulmana es deleita amb especialitats senzilles de l’estepa més llunyana. Si teniu sort, podreu veure dinar en aquest restaurant a tres afables vells russos amb les seves cerveses i el seu vodka barat Smirnoff, portats de fora ja que l’amo musulmà no serveix alcohol. Quan acabin plorant un en braços de l’altre i sortint amb dificultats del local, sabreu que, per molt que tingueu l’oceà atlàntic davant vostre i el continent americà darrera, en realitat esteu a la Rússia més profunda.

Ara caldrà però tornar de Rússia, ja que el dia s’acaba i cal anar a dormir. Així que, després de passar per un dels locals de Brigthon Beach amb música tecno i damiseles eslaves ballant en una barra, tornarem a Manhattan, en espera de més viatges llunyans. Quan hi tornem, espero que la setmana que ve, us portaré a la Xina, Grècia, Egipte, Itàlia i la república dominicana. Ah, i si ens queda temps, potser podem donar una ullada i tot a l’amèrica profunda.