Mirada

Enviat per Blanca

Volia veure un punt de gratitud en la seva mirada, ho desitjava ferventment, no obstant això l'única cosa que realment podia veure en els seus ulls era una immensa tristesa. Em sentia molt malament amb el que estava a punt de fer i no obstant això sabia que no tenia un altra opció.

Ell sempre havia confiat en mi, sense reserves, jo sabia que podia confiar en ell fins a en situacions extremes, de fet en més d’alguna ocasió ja havia succeït. Algunes vegades la seva confiança em meravellava i m’omplia d’orgull. Mai ningú s’havia portat així amb mi. Volia creure que ell també estava orgullós de mi, en ocasions semblava innegable. Tot va començar amb aquella maleïda infecció que va ser acabant amb les seves defenses, ara els seus dolors havien de ser insofribles, solament atenuats pels calmants que enterbolien la lluentor habitual dels seus ulls quan em miraven. L’imaginar el que estava sofrint em resultava insuportable, especialment el seu silenci, un silenci que m’explotava en l’ànima quan les nostres mirades es creuaven.

En la seva mirada havia també incomprensió, jo almenys volia veure-la, com era possible que jo, el seu amic, deixés que allò estigués succeint. La meva impotència era tan inexplicable per a ell com per a mi. La ingratitud és la ceguesa de l’ànima i jo no volia estar cec davant una situació com aquella. Estava agraït amb ell i rabiós amb la vida.

El líquid de la injecció va penetrar lentament en el lloc que m’havien indicat amb precisió. Havia sol·licitat fer-lo jo mateix, ningú podia posar més amor i dolor en el mateix acte. La seva mirada sempre fixa en la meva es va anant diluint fins al no-res per a sempre. Seguia esperant alguna mostra de gratitud però solament em va quedar el seu cos inert, ja sense dolor, en una postura que se m’antulla plàcida. Almenys havia acabat amb el seu sofriment.

A pesar de no tenir ni un sol dubte sobre el que acabava de fer, em vaig sentir tan desconsolat que vaig decidir que mai més tindria un altre company com ell.

Va ser aleshores quant vaig pensar que en les mateixes circumstàncies amb un ésser estimat, familiar, amic o amiga, no hagués pogut fer el mateix i solament llavors em vaig alegrar de que el meu amic fora un gos.