Donat que al vell continent encara es porta la tradició de fer vacances per motius religiosos (aquí als Estats Units ens limitem a celebrar i exaltar events patriòtics diversos) suposo que la atenció a Dies de Melody i Roses es veurà, si cap, encara més disminuïda durant aquesta setmana. Per tant, avui em limitaré a deixar-vos amb dos exemples gràfics impagables de com el castellà i l’anglès s’uneixen en aquest gran país per produïr creacions d’enorme bellesa lingüística. Pel mateix motiu, esperarem a la setmana que ve per publicar els articles convidats que tenim en espera...
Crema contra el picor de pell “Sarna”. La més popular entre la comunitat hispana.
Sense paraules
dimarts, 18 de març del 2008
Reflexions per Setmana Santa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comments:
Lo dicho Pep: el sost�n del Bloc.
Interesantes productos. no me importaria tener una libreta de esas.
... desde Oliete(Teruel)
Pat, la teva fidelitat no es mereix menys: Quan torni al juny tindràs un cuaderno para memos!
jajajaja
a més de bellesa lingüística hi ha una barreja conceptual corprenedora.
M'encanta veure una foto del quadern on George W. Bush va aprendre una mica d'espanyol. La personalització és perfecte...
I si penso en les seves declaracions en l'aniversari dels 5 anys de guerra a l'Irak, unides a les de la seva mascota "answer" -líder espiritual omnipresent del PP-, doncs realment la Setmana ni és Santa ni és setmana, que ja dura massa...
Envejo, com deia algú en el comentari anterior del que vaig rebre invitació, els flocs de neu, doncs per aquí estem de sequera, tot i que compartim algun "profe" d'anglès que oblida que perquè ell ensenyi l'altre ha d'aprendre, i això no sembleu tenir-ho massa clar... llàstima!
Finalment una reflexió a compartir. Fa uns anys vam fer cassolada contra la guerra, ara amb el que passa al Tíbet res de res. Ja he llegit que com els EEUU no hi són directament darrera, sinó que és la Xina, es veu que no motiva massa... Bé, aquest passotisme he de dir que em fa pensar.
D'altra banda estic d'acord amb el que deia el Pep (anterior comentari) sobre quantes vegades ens han tret les castanyes del foc els EEUU als europeus, però mai de franc, eh? I si a l'altre cantó hi posem les festes que es monten des de Corea als 50 fins a l'Irak dels nostres dies passant per altres batusses... doncs no sé, els prefereixo als russos i als xinesos, sí, però sense gaires entusiasmes...
I aquí voldria puntualitzar que parlo de governs, que són el que conec, ja que l'americà, el xinès i el rus mitjà ni els conec, ni crec que tinguin tan a veure (no oblidem que l'abstenció a les eleccions americanes és altíssima, per tant, tampoc el govern és tan... representatiu.
En fi, que ja no sé si em deixareu tornar per aquí, que vaja via crucis de comentari...
Salut, sort i... carpe diem!!!
Suposo que el tema del tíbet està tan perdut que no val la pena ni manifestar-se... I aquí hi ha una qüestió interessant: per molt malvats que siguin els americans, seguim percebent que podrien ser sensibles a milions de persones manifestant-se, mentre que assumim que als xinesos els hi importarà un rave. Dins del món dels imperis malvats, jo francament prefereixo als USA respecte a xinos o soviètics... Al cap i a la fi, formem part de la mateixa cultura occidental, i si ells s'enfonsen, nosaltres anem darrera vulguem o no.
Gracis Pep; por fiel o por memo, pero si tu lo dices seguro que me merezco la libreta.
En mi opinión la competición del "imperio más malvado" es un mal negocio para todos. Creo además que esos "imperios" al final son las personas que las gobiernan y que al fin y acabo siempre hay "people" jodido en todos esos paises. La sensibilidad de los que podemos pensar sobre ello debe ser igual de crítica con todos ellos, ¿no os parece?
@Pani
Sigue participando por favor, no esta el blog para prescindir de nadie.
...desde Madrid(Madrid)
Publica un comentari a l'entrada