Dies de Melody i roses

tag:blogger.com,1999:blog-56649866984341800762012-02-17T02:36:57.583+01:00Dies de Melody i rosesDies de Melody i roseshttp://www.blogger.com/profile/11444863115781682748noreply@blogger.comBlogger421100tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-3823531039842600202009-06-10T05:02:00.004+02:002009-06-10T16:14:55.111+02:00Dos anys, dues visions

Fa aproximadament un any vaig escriure un article en aquest blog sobre el “commencement”, la cerimònia de graduació que Columbia (com totes les universitats americanes) celebra cada final de curs pels alumnes que acaben els seus estudis. En aquella ocasió el meu text bàsicament aplaudia la importància i la distinció que es dona aquí a aquesta ocasió. Opinava, i segueixo opinant, que és cabdal

Perehttp://www.blogger.com/profile/13536471175679659966noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-65408403539030981782009-04-21T02:40:00.003+02:002009-04-21T02:49:49.664+02:00La volta al món (3 - crema el Bronx)

Nova York, als anys 70 i 80, no era precisament una ciutat acollidora. Amb una taxa de criminalitat esparverant, en aquesta època la ciutat es va convertir ràpidament en un referent mundial de violència urbana i inseguretat, espantant turistes i locals per igual. Els preus de pisos de lloguer i compra es van desplomar, arribant a la situació impensable avui en dia de promocions que oferien 3 o 4

Perehttp://www.blogger.com/profile/13536471175679659966noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-50519591304641902062009-04-10T04:45:00.002+02:002009-04-10T04:51:27.372+02:00La volta al món (2- terra de reines)

Nova York, desgraciadament, és una ciutat molt snob on la gent és propensa a fer judicis de valor sobre qualsevol basant-se solament en la zona on viu. Basant-nos en aquests judicis, podríem fins i tot fer una escala dels diferents barris segons com de “cool” o guai és viure-hi. A dalt de tot de la classificació hi hauria evidentment el Village, i en general tot el downtown de Manhattan, on la

Perehttp://www.blogger.com/profile/13536471175679659966noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-44172625913091403112009-03-24T02:29:00.002+01:002009-03-24T02:32:58.991+01:00La volta al món (1)

Diuen que una de les grans coses de Nova York és que et permet viatjar per tot el món sense sortir de la ciutat. I tot i que sovint les llargues hores al metro creuant Brooklyn et fan sentir que estàs viatjant molt lluny – per molt que segueixis a Nova York - , és cert que dins d’aquesta ciutat hi ha una diversitat eixordadora que jo no he vist enlloc més. Jo diria que aquesta és la

Perehttp://www.blogger.com/profile/13536471175679659966noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-73725267778480066032009-03-12T00:04:00.002+01:002009-03-12T00:11:33.927+01:00La rabieta perfecta

S’acosta la primavera a Nova York, i fins i tot abans que les fulles dels arbres comencin a sortir, les millors escoles de la ciutat ja comencen a sortir com a bolets a totes les pàgines web d’ofertes de feina, fent gran propaganda de com de magnífiques són, dels grans professors que hi treballen, i amb una gran llista de places disponibles per al millor candidat.Les escoles que classificaria com

Perehttp://www.blogger.com/profile/13536471175679659966noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-47379027558948460952009-02-04T03:10:00.005+01:002009-02-04T19:24:39.509+01:00Quan només ens queda l'or

Any 1983. L’escena és angoixant, i es desenvolupa en un passadís metàl•lic i fosc d’ambient opressiu on una dona portant un martell enorme corre, perseguida per una patrulla de policies amb uniformes antidisturbis. La noia, vestida amb pantalons i samarreta d’esport de tons vius, sembla representar l’únic toc d’esperança i color, en el que altrament sembla un món trist i repressiu sense esperança

Perehttp://www.blogger.com/profile/13536471175679659966noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-22829995060259796202009-01-22T00:23:00.002+01:002009-01-22T00:35:34.434+01:00La moto americana

El nom de Colorado ressona de forma gairebé mítica en el submón dels esquiadors. Més enllà de les cues d’Andorra, la neu semiderretida de la Cerdanya, o el suposat glamour de la Vall d’Aran o fins i tot els Alps, els destins de les muntanyes rocalloses com Colorado o Canadà tenen un estatus especial. Llunyanes i cares, les rocalloses tenen fama de tenir la neu més pols i flonja, les pistes més

Perehttp://www.blogger.com/profile/13536471175679659966noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-32744280361060010582009-01-10T17:37:00.004+01:002009-01-10T17:42:23.298+01:00Ingenuity

Aquests dies de Nadal he tornat a Barcelona, seguint la migració massiva de moltíssims novayorquesos que, pràcticament per definició, no són originaris de la ciutat i passen les festes fora. El retorn a casa per vacances del que viu fora és una experiència estranya i agredolça, compartida pel que he pogut comprovar per tothom que la viu, però que al mateix temps m’hagués estat molt difícil d’

Perehttp://www.blogger.com/profile/13536471175679659966noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-91357192002836392282008-12-02T02:05:00.002+01:002008-12-02T02:07:54.038+01:00Je me souviens

Aquest cap de setmana, per celebrar l'entranyable diada d’acció de gràcies he anat amb uns amics a visitar Montréal, una bonica ciutat a la riba del riu sant Llorenç i capital cultural i econòmica de la província francòfona del Québec, a Canadà. Feia temps que tenia ganes de fer aquest viatge, en part perquè molta gent m’havia parlat molt bé de la ciutat, però sobretot per la curiositat morbosa

Perehttp://www.blogger.com/profile/13536471175679659966noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-65048664175568471002008-11-18T01:50:00.002+01:002008-11-18T01:53:28.095+01:00Engega'm

Al principi de l’anunci es veu un quatre per quatre enorme, negre i lluent, que avança veloç a través de les llums borroses d’algun carrer glamurós. Conduint hi ha una atractiva noia vestida amb un elegant vestit també negre, que es dirigeix a l’espectador amb un accent pretesament francès, però que a mi més aviat em recorda la parla característica dels nadius del nord-est de Romania. I la

Perehttp://www.blogger.com/profile/13536471175679659966noreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-75924359273775801222008-11-07T02:34:00.002+01:002008-11-07T02:41:42.901+01:00Yes we cancan

Puc afirmar sense gaire por a equivocar-me que mai en la meva vida havia presenciat un allau d’eufòria col•lectiva de la magnitud del d’aquest dimarts. Potser el que més s’hi assembla són algunes de les celebracions de l’adquisició per part de l’equip de futbol local de Barcelona de diversos trofeus en forma de copa gegant. En aquestes ocasions, però, la meva participació s’havia limitat a la d’

Perehttp://www.blogger.com/profile/13536471175679659966noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-30052297716631711962008-10-31T01:29:00.002+01:002008-10-31T01:34:16.671+01:00Vermell contra blau

Fa un temps contraposava en aquest blog Nova York a Los Angeles, dues metròpolis que al meu entendre simbolitzen dues maneres molt diferents d’entendre el concepte de ciutat. Freda, compacta i vertical una, i semi tropical, playera i inacabable l’altre, Nova York i los Angeles no deixen però d’estar al mateix costat de la frontera principal que parteix aquest país en dos: la divisió

Perehttp://www.blogger.com/profile/13536471175679659966noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-87810200948595820342008-10-24T02:00:00.003+02:002008-10-24T02:04:06.054+02:00Subwave rider

Després d’un cap de setmana intens a Barcelona per anar a una boda (o festa que no boda, tal com insistien en va els protagonistes) vaig decidir-me finalment a prendre el pas que havia secretament anhelat i temut des que em vaig mudar als estats units: portar-me la meva taula de surf a Nova York. Tal com ja vaig comentar en alguns articles a Dies de Melody i Roses publicats poc abans del col•

Perehttp://www.blogger.com/profile/13536471175679659966noreply@blogger.com45tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-91661646573416806282008-10-03T01:48:00.000+02:002008-10-03T01:49:11.174+02:00Mercenari de la ciència

El nostre personatge d’avui deu tenir uns 60 anys, tot i que n’aparenta, pel cap baix, uns 70. És alt i prim, amb un semicercle de cabells blancs brillants envoltant una prominent calva, que acostuma a amagar sota gorres de bèisbol. La seva edat i el seu aspecte li confereixen un to inconfusible d’autoritat, el qual ell reafirma sovint parlant poc a poc i fent moltes pauses. Una autoritat, però,

Perehttp://www.blogger.com/profile/13536471175679659966noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-3349296946256838902008-09-20T01:55:00.000+02:002008-09-20T01:56:38.256+02:00El món en un dia

La Nova York real és més lletja que la de les pel•lícules del Martin Scorsese, més bruta que el que et vol fer creure Woody Allen a “Annie Hall”, i menys glamurosa que el que es desprèn de les cançons del Frank Sinatra. És per això que molts turistes poden sortir-ne decebuts, perquè l’experiència Novayorquesa real els hi destrueix un paisatge mental treballosament construït a base d’anys d’anar

Dies de Melody i roseshttp://www.blogger.com/profile/11444863115781682748noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-37993915562048499582008-09-05T02:28:00.003+02:002008-09-05T02:34:19.196+02:00La ciutat dels àngels

Després d’un descans estiuenc més o menys merescut, torno avui a escriure en aquest blog per parlar d’un lloc llunyà, en molts aspectes, a la meva ciutat actual. I és que si Nova York, amb els seus gratacels, la seva aglomeració, i el seu famós metro és la cara dels Estats Units, Los Angeles n’és la creu.Fundat el 1781 per colons espanyols sota el senzill i planer nom de “El Pueblo de Nuestra

Perehttp://www.blogger.com/profile/13536471175679659966noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-66037089433033396362008-07-25T20:28:00.003+02:002008-07-25T20:31:28.246+02:00M'ha tocat la xina

Aquesta setmana, la Isobel i jo marxem de merescudes vacances a la terra del bon gust i la conciència ecològica: Las Vegas! Mentrestant, us deixo amb aquesta contribució de l'articulista convidat "Paralímpic". Bones vacances a tots!Per raons de feina vaig haver de quedar-me el divendres fins tard i la família va anar cap a la comarca de Tarragona amb el cotxe. Per solidaritat amb el medi ambient

Dies de Melody i roseshttp://www.blogger.com/profile/11444863115781682748noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-13106783377534538022008-07-16T00:34:00.003+02:002008-07-16T00:44:54.684+02:00La porta de l'Oest

Hi ha moments irrecuperables en que una bellesa fugaç et corprèn, omplint-te de pau i a la vegada de la suau melancolia de saber que aquest instant no tornarà. Avui, assegut a la gespa del Riverside Park, veient la posta de sol sobre el riu Hudson i la catifa centellejant de milers de cuques de llum, n’he experimentat un, d’aquests instants. Un instant que també m’ha fet meravellar de les

Perehttp://www.blogger.com/profile/13536471175679659966noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-23746180535388919262008-07-15T00:39:00.000+02:002008-07-15T00:41:40.073+02:00(sense títol ni paraules)

Enviat per PitiminíDia 1- Quan fa que t'hauria d'haver vingut?- Ja quasi farà una setmana.- Així que potser estàs embarassada?- Bueno, espera. Això encara no vol dir res. I a part, em fan mal els pits que pot ser que la regla m'estigui a punt de venir.- Sí, però potser estàs embarassada.- Potser sí.Dia 2- Com et trobes?- Bé, cap canvi.- Potser hauries de no menjar llangonissa per si un cas estàs

Dies de Melody i roseshttp://www.blogger.com/profile/11444863115781682748noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-55444570763152460892008-07-09T05:43:00.001+02:002008-07-09T05:58:23.354+02:00Els coreans.

Com ja he dit vàries vegades, una de les coses que més estic aprenent en aquesta gran ciutat és sobre la fauna humana al món, en particular l’americana, la francesa (n’hi ha molts, s’ajunten entre ells i parlen en francès, però aquí, afortunadament, no pretenen que els entenguis...), i la coreana. Avui volia parlar una mica sobre els coreans. A l’escola d’anglès en vaig conèixer moltíssims. La

Perehttp://www.blogger.com/profile/13536471175679659966noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-56893879654546056532008-06-26T23:57:00.006+02:002008-06-27T00:02:29.988+02:00Ciència i ràdio

Aquesta setmana publico un article del Pat (la pared mágica). A part d'això, però, us invito a escoltar la fantàstica entrevista que em van fer els del programa científic de Sants 3 Radio "Pa Ciencia la nostra", quan vaig estar de visita a Barcelona fa dues setmanes. Pels veterans del bloc, us diré que els presentadors del programa no són més que els nostres vells amics Dividé Descartes i Arsad

Perehttp://www.blogger.com/profile/13536471175679659966noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-86207231550170585702008-06-26T23:50:00.001+02:002008-06-26T23:56:26.390+02:00La pared mágica

Enviat per Pat AndrewsInmediatamente después de habernos sentado abandonamos las copas a su suerte y nos decidimos a explorar el local. Nuestros ojos, debían adaptarse a las diferentes oscuridades de los distintos rincones en todos nuestros movimientos, se detuvieron en dos cuerpos desnudos, inicialmente apenas vislumbrados, pero que poco a poco se fueron mostrando en toda su desnudez y

Perehttp://www.blogger.com/profile/13536471175679659966noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-24533879773311444472008-06-19T02:09:00.001+02:002008-06-19T02:13:14.801+02:00A sopar

Tot i que destaqui en alguns aspectes meravellosos, com els brunchs, els bagels o els muffins, s’ha de reconèixer que la cuina americana no és precisament de les més elaborades del món. La il·limitada disponibilitat de terres verdes i fèrtils d’aquest país (almenys en temps passats) ha propiciat una sobreabundància de bestiar, la qual es tradueix en una dieta totalment basada en la carn i els

Perehttp://www.blogger.com/profile/13536471175679659966noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-16994166801636898422008-06-04T01:32:00.000+02:002008-06-04T01:34:20.409+02:00La jefona

Un dels moments culturalment més bonics de la meva vida va ser probablement la cerimònia de graduació del Master en Tecnologia Aeroespacial que vaig fer a Estrasburg, França. En una sessió que es podria qualificar pràcticament d’epifania, vaig presenciar dos moments que em van obrir la porta a la enorme riquesa de la diversitat humana d’aquest planeta. El primer va ser un estudiant libi de 50

Perehttp://www.blogger.com/profile/13536471175679659966noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-3473544680582329122008-05-27T21:44:00.004+02:002008-05-27T21:50:39.583+02:00Xurumbeles, boda i el que faci falta

Enviat per pitiminíFa poc que les coses han començat a evolucionar i és que cap a algun lloc s’ha de tendir. Un cop tens una parella amb qui et sents a gust i ja has descobert tots els seus defectes i has acceptat conviure amb ells com una part del total quasiperfecte; un cop ja tens una feina estable, un sou decent, un piset raonablement comfortable i ja t’has pegat els viatges que tenies

Perehttp://www.blogger.com/profile/13536471175679659966noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-16289147794532460622008-05-21T03:03:00.003+02:002008-05-21T03:08:13.695+02:00Gaudeamus Igitur

Avui Dimecres és un gran dia a la Universitat de Columbia, ja que es celebra el “Commencement”, o fi oficial del curs. L’acte principal consisteix en la ceremònia de graduació dels estudiants d’últim any tant de llicenciatura com de master, i es porta a terme per todo lo alto i amb una parafernàlia impressionant. Al mig del campus fa dies que s’hi està preparant un escenari amb graderies de mida

Perehttp://www.blogger.com/profile/13536471175679659966noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-34488906349638900252008-05-15T02:31:00.001+02:002008-05-15T02:33:38.596+02:00Una més de teachers

Enviat per IsobelDesprés d'una etapa de barreja d'avorriment i desmotivació pel que fa a desenvolupar la meva carrera de professora a terres Novaiorqueses, ahir a la nit vaig sentir com un pic d'energia positiva engrescava la meva ànima de teacher després de rebre un mail inesperat del Principal (director) del departament de física i química de la prestigiosa escola de Manhattan “Stuyvesant High

Perehttp://www.blogger.com/profile/13536471175679659966noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-53415789792584549122008-05-08T02:56:00.000+02:002008-05-08T02:58:23.072+02:00Rencor: ¿Y tu me lo preguntas?

Enviat per Pat AndrewsLa idea de una especie de concurso literario de escritos cortos comentados en la radio no es mala del todo. Digo concurso por decir algo porque el premio es únicamente que te lean públicamente lo que has escrito.Hoy toca escribir sobre el rencor.Nunca había sentido rencor, al menos un rencor lo suficientemente grande como para recordarlo y poder escribir sobre él.Sin

Dies de Melody i roseshttp://www.blogger.com/profile/11444863115781682748noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-46734901326803595622008-05-01T03:18:00.008+02:002008-05-01T03:36:38.478+02:00El Brunch perfecte

Una de les preconcepcions més comunes (i errònies) sobre els Estats Units és la que diu que la gastronomia d’aquest país es limita a les hamburgueses de McDonalds. Contràriament a aquesta percepció, i tot i que el fast food està certament inspirat en la cuina tradicional americana, cal dir que aquest tipus de menjar no representa més que una petita part de la varietat de la cuina d’aquest país,

Perehttp://www.blogger.com/profile/13536471175679659966noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-18067819425617606842008-04-24T04:06:00.001+02:002008-04-24T04:09:44.694+02:00No city for loser men

Nova York és una ciutat d’oportunitats, on els decidits i els aventurers tenen via lliure per posar a prova les seves idees. Aquí es glorifica per sobre de tot la iniciativa, la individualitat, el risc. I si acceptes el repte, aquesta és una metròpoli que et sabrà premiar generosament, amb èxit, diners, fama, sexe, drogues, o un gos caniche gegant, si és el que vols. Ara bé, Nova York és també

Perehttp://www.blogger.com/profile/13536471175679659966noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-34188526574862404662008-04-22T01:48:00.005+02:002008-04-22T01:57:21.933+02:00Mirada

Enviat per BlancaVolia veure un punt de gratitud en la seva mirada, ho desitjava ferventment, no obstant això l'única cosa que realment podia veure en els seus ulls era una immensa tristesa. Em sentia molt malament amb el que estava a punt de fer i no obstant això sabia que no tenia un altra opció. Ell sempre havia confiat en mi, sense reserves, jo sabia que podia confiar en ell fins a en

Dies de Melody i roseshttp://www.blogger.com/profile/11444863115781682748noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-88740082980582880632008-04-16T04:23:00.004+02:002008-04-17T21:53:27.930+02:00L'imperi del sol decrèpit

Fa uns mesos parlava dels perills de la compassió, que et poden portar a passar una nit inoblidable al Marroc sent timat pel teu instructor de surf i els seus amics. Avui, en canvi, parlaré d’un cas en el que ni la compassió serveix, un cas en el que ni una injecció d’empatia de la mida de la que rep la Uma Thurman a “Pulp Fiction” em va poder motivar per ajudar a una persona en necessitat. I és

Dies de Melody i roseshttp://www.blogger.com/profile/11444863115781682748noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-78052353076451107122008-04-14T14:28:00.002+02:002008-04-14T14:32:19.427+02:00Cròniques del bicing

Enviat per pitiminíOh quina dia més bonic que farà!! Encara tinc una estona per estar al llit veient el sol que no sap si decidir-se a sortir. Avui agafaré el bicing per primer cop i això promet un gran dia. Em llevo sense presses però pensant en la bici que m’espera. No tardo molt i surto només cinc minuts tard. Que bé això del bicing que tinc un aparcament just davant de casa...però merda. No

Dies de Melody i roseshttp://www.blogger.com/profile/11444863115781682748noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-28091848411268456842008-04-11T03:54:00.004+02:002008-04-17T21:55:02.326+02:00La CNN

Hi ha molts tòpics, sobre Estats Units, i la majoria són falsos. Alguns diran que és una nació d’incults ignorants, però és ben sabut que aquí hi ha les millors universitats del món, i que gran part de les noves tendències en art i ciència neixen aquest país. Una altra preconcepció habitual consisteix en pensar que el menjar americà és igual a McDonalds, tema que mereix un article a part. També s

Dies de Melody i roseshttp://www.blogger.com/profile/11444863115781682748noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-60096632315352789512008-04-02T02:36:00.002+02:002008-04-02T02:37:14.217+02:00We're out

Tot i que en el seu moment no ho vaig fer expressament, el meu article de la setmana passada va resultar ser profètic: tot s’acaba, i és millor prendre-ho amb alegria i una frase lapidària més o menys divertida. Així que amics, lamento comunicar que aquí s’acaba Dies de Melody i Roses, almenys en el format que ha tingut en el seu primer any d’existència. La vida, que tot canvia i res perdona, ha

Dies de Melody i roseshttp://www.blogger.com/profile/11444863115781682748noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-23757651859184063342008-03-28T03:58:00.006+01:002008-03-28T04:04:45.360+01:00You're out

Tot i que els principis poden ser lluminosos i plens d’esperança, és en la seva fi quan qualsevol persona, animal o concepte troba la seva definició màxima. Així, al principi de tota cosa hi ha sempre lloc per paraules com futur, il·lusió, plans, hipoteques. Paraules boniques, que ens fan volar la imaginació, però que inevitablement van associades a angoixes, incerteses i patiments. Sentiments

Dies de Melody i roseshttp://www.blogger.com/profile/11444863115781682748noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-91102786417699863892008-03-25T05:02:00.002+01:002008-04-17T21:58:08.969+02:00Melody

“Realmente, ¿me interesa algo de lo que este pobre desgraciado (y grandísimo hijo de puta) me está diciendo…?” Y sin embargo sus pensamientos no tienen ninguna correspondencia con la actitud profesional, pulcra y atenta, con la que el prestigioso abogado fijaba sus ojos en aquel hombre no excesivamente alto ni especialmente bajo, soportablemente agraciado y sobre todo extrañamente

Dies de Melody i roseshttp://www.blogger.com/profile/11444863115781682748noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-84865605454054767022008-03-18T16:32:00.006+01:002008-12-09T03:30:32.698+01:00Reflexions per Setmana Santa

Donat que al vell continent encara es porta la tradició de fer vacances per motius religiosos (aquí als Estats Units ens limitem a celebrar i exaltar events patriòtics diversos) suposo que la atenció a Dies de Melody i Roses es veurà, si cap, encara més disminuïda durant aquesta setmana. Per tant, avui em limitaré a deixar-vos amb dos exemples gràfics impagables de com el castellà i l’anglès s’

Dies de Melody i roseshttp://www.blogger.com/profile/11444863115781682748noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-79384337369793152532008-03-11T02:59:00.010+01:002008-03-11T03:18:02.146+01:00You're terrific

Són les nou del matí a la càlida aula de la Cambridge School, situada al carrer 43, entre la segona i la tercera avinguda, fregant la frontera del gegantí cor de Manhattan. A fora està nevant molt, moltíssim. Una de les meves vistes preferides d’aquesta ciutat és la que es veu des del carrer 43, just abans d’arribar a la “Central Station” durant una nevada intensa: Aixeques el cap i notes com

Dies de Melody i roseshttp://www.blogger.com/profile/11444863115781682748noreply@blogger.com17tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-54953714529959768992008-03-06T07:14:00.001+01:002008-03-06T07:16:18.893+01:00Els gegants de gel

Quant en X -per a resguardar la intimitat del funcionari i no posar en perill la integritat de la seva persona- estava a punt d’esbotzar la porta d’aquell pis de Trinitat Vella li va sobrevenir, per un segon, una sensació intensa d’ofec, una pressió que l’hauria pogut fer replegar-se sobre si mateix, com si el cel es tornés tan espès com el plom fos i l’esclafés, rebregant-lo. Recuperat l’alè i

Dies de Melody i roseshttp://www.blogger.com/profile/11444863115781682748noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-16213532739684874742008-03-04T04:46:00.004+01:002008-03-04T04:50:36.011+01:00La igualtat

En món com el nostre, on els mitjans de comunicació són cada vegada més crucials i la capacitat d’atenció dels individus cada vegada més reduïda, l’habilitat de sintetitzar idees en missatges molt curts ha esdevingut essencial. Duta a l’extrem, aquesta idea porta a les paraules-emblema de la nostra societat, paraules com “democràcia”, “tolerància”, “multiculturalitat” o “solo la puntita”. Tot i

Dies de Melody i roseshttp://www.blogger.com/profile/11444863115781682748noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5664986698434180076.post-21685796712362814832007-11-13T17:21:00.000+01:002007-11-14T17:22:27.240+01:00Vols escriure un article a "Dies de Melody i Roses?"

Hi ha dies Melody. Hi ha dies Rosa. Els dies Melody són aquells en els que una cremor a l'estómac no et deixa viure. Alguna cosa et corseca les entranyes, regurgitant-te l'interior, com si intentessis digerir una garota, que et baixa pels intestins. Coneixes aquesta sensació, d'aquell dia que et vas fer el cubata impossible (melody i coca-cola) o d'aquell dia en què una ràbia intensa et podia.

Dies de Melody i roseshttp://www.blogger.com/profile/11444863115781682748noreply@blogger.com0